La Roser Dulcet Martí (també citada com Rosa o Rosario Dolcet) va ser una militant i propagandista anarcosindicalista nascuda a Vilanova el 2 de febrer de 1881. “Rosario” va néixer en una família molt activista, el seu pare, Jaume, -republicà federal i fervent defensor de la cultura- la va fer anar a l’escola laica de la mestra llibertaria, originaria de Cubelles, Teresa Mañé i Miravent (mare de Federica Montseny) fins els 14 anys.
Als 14 anys comença a treballar en una fàbrica tèxtil on s’afilia a la societat obrera “Les Tres Classes de Vapor” (ram del cotó), entitat fundada el 1869 i que el 1913 formaria part de la Confederació Nacional de Treballadors (CNT). Vivia amb la seva germana Encarnació amb qui compartia les lluites socials, les mateixes vagues i repressió. Des de els 20 anys la Roser va destacar en els ambients obrers i col·laborà en el periòdic “El Sindicalista” de Vilanova i la Geltrú. La seva actuació i la seva “unió lliure” amb el jornaler i paleta Antoni Soler i Pey, (el primer amistançament de Vilanova) li van comportar l’estigmatització social, la van qualificar de “mal exemple” per a la població, la van acomiadar del treball, li van fer el buit i va haver de marxar de la localitat (1910).
L’agost de l’any 1913 participa a Sabadell en la gran vaga del tèxtil, promoguda pel sindicat “La Constancia” de Barcelona i que s’estengué a les principals localitats fabrils del Principat. La vaga impulsada per les dones denunciava l’incompliment de la llei de l’any 1900, que regulava els salaris i la jornada de treball setmanal de les dones i els infants. El dia 4 d’agost fou empresonada. Després del fracàs de la vaga es veu obligada, amb el seu company i la seva germana, a emigrar a França. Era el començament de la Gran Guerra (1a guerra Mundial) i a Sete realitza propaganda antimilitarista entre les tropes franceses que sortien cap el front. Perseguits han de marxar cap a Montpeller on romandran uns anys.
L’any 1917 va tornar a Barcelona i va participar activament a la campanya de la CNT per la Vaga General revolucionària del mes d’agost. Va intervenir en manifestacions de dones que assaltaven comerços, i en un míting republicà on incitava a les treballadores a abandonar els partits polítics per adherir-se al sindicat. Organitzadora del moviment feminista, el gener de 1918 participa en diversos actes on els homes tenien prohibida l’entrada.
Els anys 1920-1923, durant la dictadura de Primo de Rivera i la repressió del governador Martinez Anido, va acollir a casa seva nombrosos militants, un dels quals, Marcelino Silva, es convertiria en el seu company. Van haver de fugir a Tarragona on també emprengué una activa acció de propaganda i conferències que li feren recórrer a peu quasi tota la província.
Amb la República (1931) reprengué la seva vida d’oradora i activista. Durant els fets de Maig de 1937el seu company Marcelino va ser assassinat pels estalinistes. Després d’enviudar va fer gires de propaganda a l’Alt Aragó i a la província de Terol, a fi de donar suport a les col·lectivitzacions anarquistes. A la seva tornada a Barcelona s’incorpora al Sindicat Fabril i Tèxtil. Fou, juntament amb Llibertat Ródenas i Frederica Montseny, la cara emblemàtica de les aportacions de les dones a la CNT.
Amb la derrota republicana, se exilia a França, on continua amb la seva militància anarquista. L’octubre de 1948 va participar com a delegada de la Federació Local de la Marseillette en el “II Congreso del Movimiento Libertario Español” a Tolosa del Llenguadoc. Més endavant se instal·laria a Carcassona, on militaria a la Federación Local de la CNT on col·laborà en totes les activitats antifranquistes del sindicat. Es va negar a aprendre francès en protesta pel tractament que havia dispensat el govern francès als exiliats espanyols. Va escriure articles en diferents publicacions subversives de debat, expressió i aprenentatge anarquista.
El 27 d’octubre de 1968, quan tenia 87 anys, va morir atropellada per un automòbil en sortir d’una assemblea de la federació local de Carcassona.
Publicat a El 3 de vuit (05-07-13)
